Cançó de Bressol, nen bonic
Algú t’ha portat aquí
Per a mi, per deixar-me saber
Que encara no és temps de deixar
enrere totes aquestes tristes cançons
Algú t’ha portat aquí,
per a mi, per deixar-me aprendre
com mantenir els ulls oberts
I no perdre’ls mai més
Agafa’m, agafa’m
Algú t’ha portat aquí
Per a mi, per deixar-me veure
Que hi ha un llarg camí a caminar
Recollint trossets d’aquest cor
Algú t’ha portat aquí
Per a mi, per deixar-me sentir
Tota la bellesa d’aquest teatre
Però tu no ets aquí, nen bonic
Agafa’m, agafa’m
Pren-me, Pren-me
Vella ciutat
Me’n torno
Allà on les estacions
passen a la cara de la gent
Me’n torno
Cap a la meva vella ciutat
Per a matar els fantasmes
Que ara m’estan matant a mi
Sé que
Sé que hauria de parar
Però tu saps
Tu saps
Que hi ha una força que em fa caminar
El whisky es va desfer al vas
En el moment
Que el noi va mirar la dona
Ell li va demanar “ei, on és el teu
Home?”
I ella li va etzibar
“diria que no és el teu estil”
Sé que
Sé que hauria de parar
Però tu saps
Tu saps
Que hi ha una força que em fa caminar
Penso en tu
I en la meva pedanteria
Diria que és tard
Perquè canviïs
Però aquí em tens un alter cop
A la meva vella ciutat
Però ara no tinc el valor
per matar-te.
Newsom Song
Et puc
Treure
D’aquí
Et puc
Treure
D’aquestes parets
I vaig
Seguir les teves paraules
I sí,
Vaig caminar darrera els teus passos
Sabent
Que la neu es convertiria en aigua
Sabent
Que la neu es convertiria en aigua
Aigua fora del meu abast
Aigua fora del meu abast
El Meu Regne
El meu regne
S’està enfonsant
Si els ocells
Ja no volen tan alt
Aquí em faig mal
I ara et trobo
Dibuixant
Dins bombolles de
Pensament
El teu sentiment
Nedo en estanys oberts
I el vent escampa
Cercles d’aigua,
Cau una gota i tinc
L’univers als meus braços
L’inèrcia m’ha dut aquí
Per cantar-te
El teu sentiment
Amb les sabates
Plenes de fang
Recorro terres, històries
Tot pensant
Que ja no tornaran
I em fico dins
Dels teus llençols
M’agafes fort,
Tremola el teu cor
No et vull fer perdre el nord
Nedo en estanys oberts
I el vent escampa
Cercles d’aigua,
Cau una gota i tinc
L’univers als meus braços
L’inèrcia m’ha dut aquí
Per cantar-te
El teu sentiment
Pecats
*Aquest tema es una versió del tema original dels Duble Buble.
Petit Tresor
Si
Has de corre
Però no cap als meus braços
Si
T’has de quedar
Ho entendré
Perquè saps bé,
Sí, bé,
D’on vinc
Perquè una vegada vas tocar,
Sí, vas tocar,
La meva ànima petita
Si
T’has de quedar
Ho entendré
Si
Has de corre
Però no cap als meus braços
No segueixis,
Oh no!
Aquests camins de joc
No deixis
Oh no
Que corrompin la teva ànima pura
Petit tresor meu,
No puc evitar plorar.
Into My Arms
*Aquest tema es una versió del tema original de l’àlbum “The Boatman’s Call” de Nick Cave.
Vacuum (l’astronauta)
Estic
Rodejada de buit
Però es un buit
Carregat de signes
No cal
Que ara apaguis els llums
No cal
Que se m’arruguin els dits
Tinc el gust
Atrofiat per l’olfacte
Tinc un nus
Que em rosega la panxa
Tinc el cor
Masegat pel tacte
Un xiuxiueig valent
Recorre els meus ulls ponents…
Cultura d’habitació
Va ser cruel
Que la miressis
Mentre jo estava
Trista asseguda al teu costat
Mentre estava
Penjant el meu cor
Escric el teu nom
Una vegada i una altra
Mentre dibuixo
Cercles al seu voltant
Mentre espero
Algú que ho trenqui
Tu no em vols
Tu no em vols
Tu ja no em vols més
Però jo et vull
Jo et vull
Jo et vull per sempre més
Princesa de Colors
Sovint m’enfado amb el teu món
Petit, tancat, humit
I sense retorn
Sí, m’entristeix el teu món
Jo que sóc Princesa de Colors
Jo que em capbusso fins al fon
Sí, M’he perdut a l’horitzó
Sí, He vist l’albada plorar
Aquí i enllà
Com un cargol sense mar
He sentit tants cops el teu crit
Donant voltes sobre el meu pit
Jo que sóc Princesa de Colors
Jo que em capbusso fins al fons
Rajos de Lluna
Estàvem
Seguint els rajos de la lluna
Sortíem de la multitud
Buscàvem llums amagats
En Jack va dir “ vaig calent…”
Vam conèixer un Gay
Que semblava un hipster
Després vam trobar un lloc
On fer trapelleries
Noies molones
Demanant-me si vull anar a fer un volt
Així, Jack
Construeix el foc,
Oh Jack..
Tu em cales foc.
Uuuuuu…
Porta’m a casa (cosa brillant)
Estic
Estic
Fora del teu camí
Fora del teu camí
Estic
Estic
Fora del teu camí
Fora del teu camí
Si algun dia
Si algun dia
Passes per aquí
Vens per aquí
I si viatges sol
Porta’m a casa
La Meva Dona
Sí,
Sé que els dies són foscos i llargs
I que vols estar sola
Sí,
Sé que hi ha buidor arreu
I que et sents atrapada en aquesta ciutat
Dóna’m el teu dolor
Dóna’m els teus ulls
Perquè els puc fer brillar
La meva dona
Mai havia hagut de fer aquest camí
Mai havia hagut de combatre aquesta tristor
La meva dona
Mai havia hagut de fer aquest camí
Essent castigada
Per no saber
Per no saber
Per no saber
Ànima d’hivern
Era hivern i tothom
Va deixar la ciutat
Era hivern I el meu cos
Va tocar el terra
On cop havies dit
Que et quedaries
Aferrat a la meva pell
Que veuries
A través dels meus ulls
El camí a recórrer
Que em xiuxiuejaries
A les meves orelles
Les paraules a respirar
Ara carrego les teves cadenes
A les meves pestanyes
Jo…
Necessito la teva flama
Jo…
M’ombreges el camí
Tu no segueixes el meu dolor
Compartint Vi (Un conte d’estiu)
Recordo
Que compartíem vi
Plegats al jardí
Tu
M’estaves aguantant els peus
Explicant contes de fades
Fent-me petons als llavis
Un cop al llit jo estava col·locada,
Tu cec.
Mentre estaves a dintre vas confessar
“et vull cuidar”
Ara,
Vas a la teva
On ha anat a parar tot el meu amor?
Si està escampat per l’aire
Espero que sigui útil per als que estimo
La meva àvia em va demanar
“ets feliç, carinyu?”
Mentre
M’aguantava la por
I vaig poder somriure
Però vaig haver de mentir
Ella va mirar al voltant
No volia que l’enxampessin
“no ploris mai pels homes”
Em va explicar
“no s’ho mereixen”
I jo
Vaig tornar a mentir
Sota El Meu Arbre
Aquesta és l’última vegada
Que faig una cançó per a tu
T’estic dient adéu per sempre,
Bona nit, bonica màgica sensació
El cel és gairebé blau
I sento que la vida es trenca en dos
Un cop vaig pensar
Que em podries pertànyer
Ara veig els meus veïns
Talant el seu arbre a petons
Aquesta és l’última nit
Que et crido
De totes maneres,
Mai has vingut cap a mi
Adéu nen bonic
Me’n vaig sota el meu arbre.
